LA CAZA DEL ZORRO
La instalación “La caza del zorro” toma el cortometraje The Fox Hunt, de la serie Silly Symphony producida por Walt Disney en 1931, y propone una reflexión sobre los mecanismos utilizados en los procesos industriales del cine de animación de aquel momento para crear la ilusión de movimiento. Se refiere, por un lado, a la sincronización del sonido con la imagen y, dentro de esta, a la relación entre la figura y el fondo.
En los cortometrajes de esa época, los fondos se realizaban como tiras de dibujos lineales, que se repiten en bucle como estrategia de ahorro de la producción en cadena. En la revisión exhaustiva de este proceso, Vitaliti descubre el error que propicia un nuevo trenzado de los elementos constitutivos de la película hasta proporcionar una lectura panóptica de la misma.
La instal·lació “La caza del zorro” pren el curtmetratge The Fox Hunt, de la sèrie Silly Symphony produïda per Walt Disney el 1931, i proposa una reflexió sobre els mecanismes utilitzats en els processos industrials del cinema d’animació d’aquell moment per crear la il·lusió del moviment. Es refereix, d’una banda, a la sincronització del so amb la imatge i, dins d’aquesta, a la relació entre la figura i el fons.
En els curtmetratges d’aquella època, els fons es realitzaven com a tires de dibuixos lineals, que es repetien en bucle com a estratègia d’estalvi de la producció en cadena. En la revisió exhaustiva d’aquest procés, Vitaliti descobreix l’error que propicia un nou trenat dels elements constitutius de la pel·lícula fins a proporcionar una lectura panòptica d’aquesta.
The installation "La caza del zorro" takes the short film The Fox Hunt, from the Silly Symphony series produced by Walt Disney in 1931, and proposes a reflection on the mechanisms used in the industrial processes of animated cinema at the time to create the illusion of movement. It refers, on one hand, to the synchronization of the sound with the image and, within this,to the relationship between the figure and the background.
In the short films of that time the backgrounds were made as strips of line drawings, which were repeated in a loop as a strategy to save in chain production. During the thorough revision of this process, Vitaliti discovers the error that leads to a new braiding of the film's constituent elements until a panoptic reading of the film is provided.
La instalación “La caza del zorro” toma el cortometraje The Fox Hunt, de la serie Silly Symphony producida por Walt Disney en 1931, y propone una reflexión sobre los mecanismos utilizados en los procesos industriales del cine de animación de aquel momento para crear la ilusión de movimiento. Se refiere, por un lado, a la sincronización del sonido con la imagen y, dentro de esta, a la relación entre la figura y el fondo.
En los cortometrajes de esa época, los fondos se realizaban como tiras de dibujos lineales, que se repiten en bucle como estrategia de ahorro de la producción en cadena. En la revisión exhaustiva de este proceso, Vitaliti descubre el error que propicia un nuevo trenzado de los elementos constitutivos de la película hasta proporcionar una lectura panóptica de la misma.
La instal·lació “La caza del zorro” pren el curtmetratge The Fox Hunt, de la sèrie Silly Symphony produïda per Walt Disney el 1931, i proposa una reflexió sobre els mecanismes utilitzats en els processos industrials del cinema d’animació d’aquell moment per crear la il·lusió del moviment. Es refereix, d’una banda, a la sincronització del so amb la imatge i, dins d’aquesta, a la relació entre la figura i el fons.
En els curtmetratges d’aquella època, els fons es realitzaven com a tires de dibuixos lineals, que es repetien en bucle com a estratègia d’estalvi de la producció en cadena. En la revisió exhaustiva d’aquest procés, Vitaliti descobreix l’error que propicia un nou trenat dels elements constitutius de la pel·lícula fins a proporcionar una lectura panòptica d’aquesta.
The installation "La caza del zorro" takes the short film The Fox Hunt, from the Silly Symphony series produced by Walt Disney in 1931, and proposes a reflection on the mechanisms used in the industrial processes of animated cinema at the time to create the illusion of movement. It refers, on one hand, to the synchronization of the sound with the image and, within this,to the relationship between the figure and the background.
In the short films of that time the backgrounds were made as strips of line drawings, which were repeated in a loop as a strategy to save in chain production. During the thorough revision of this process, Vitaliti discovers the error that leads to a new braiding of the film's constituent elements until a panoptic reading of the film is provided.
