"El vertigen que ha caracteritzat aquests darrers anys pel que fa a totes les parcel·les que componen l'entramat artístic: des de la mateixa evolució de l'art fins als preus astronòmics impulsats en bona part per les subhastes, tot passant per d'altres factors com el desplaçament accelerat de la informació, etc., conjuntament amb una situació de crisis que s'inicià d'una manera efectiva per motius econòmics, han provocat que potser no sigui excessivament agosarat vaticinar que aquesta crisi es vagi fent extensiva als continguts estètics. De fet, una simple paraula: reflexió, està prenent una importància rellevant en els plantejaments encaminats a definir un futur. L'apressament anterior està provocant que fins i tot aquells artistes joves desitjosos d'arribar a l'èxit com més aviat millor, es plantegin la seva trajectòria des d'una òptica més assossegada. També certs dirigents culturals comencen a demanar-se si no caldria desplaçar bona part dels pressupostos que devoren exposicions i catàlegs luxosos, a tasques formatives i d'infraestructura, ja que la incidència no s'aconsegueix anant a remolc de grans noms reconeguts, ni fent exposicions a la moda, que sovint ens arriben amb un cert desfasament, ni irant de recuperar aquell temps que potser ja mai no podrem atrapar. Tot plegat, doncs, apunta cap a aquella possible reflexió a la qual al·ludíem més amunt i al diàleg en detriment del monòleg com a pauta d'actuació: potser fer menys, però pensar molt més.
Glòria Picazo
(Extret del text “Art jove: monòleg o diàleg”, 1991)
Glòria Picazo
(Extret del text “Art jove: monòleg o diàleg”, 1991)