Erik Bünger The Mime and the Ape
En la película Silent Movie (1976), un director de cine llama por teléfono a Marcel Marceau para pedirle que protagonice una película muda. El mundialmente famoso mimo coge el teléfono y grita "¡No!". Treinta y cinco años después, César, el chimpancé protagonista de El origen del planeta de los simios (2011), repite el mismo efecto. Lo que hasta entonces era un animal mudo, de repente arranca la picana de las manos de su carcelero humano y grita: "¡No!".
En la videoinstalación The Mime and the Ape (2023), un narrador vuelve una y otra vez a estas dos escenas tratándolas como dos narraciones del origen. Si una escena nos remonta a los orígenes del cine sonoro, la otra nos lleva hasta los orígenes del lenguaje humano. Con la ayuda de las dos escenas, el narrador teje un relato sinuoso sobre la incapacidad del lenguaje para articular su propio origen.
The Mime and the Ape es un encargo de Audiorama de Estocolmo financiado por el Consejo Sueco de las Artes. La investigación fue financiada en parte por el Fondo Austriaco para la Ciencia (FWF) [AR 688].
Erik Bünger es un artista, escritor y compositor cuya obra presenta una investigación continua de conceptos como "voz", "cuerpo", "imagen" y "animal". En sus conferencias, vídeos, textos y composiciones musicales explora cómo estos conceptos, al referirse a algo mudo e indecible fuera del alcance del lenguaje, se convierten en los vacíos centrales en torno a que se construye nuestra realidad lingüística. Su obra se ha presentado en espacios artísticos como el Centro Pompidou de París, la Wellcome Collection de Londres, el Lincoln Center de Nueva York, el KW de Berlín, el ACCA de Melbourne, la Bienal de Curitiba (Brasil) y la Bienal Art Encounters de Timisoara. Actualmente disfruta de una beca de investigación de cuatro años en la Universidad de Artes Aplicadas de Viena, donde dirige a un grupo de artistas en una investigación sobre el concepto de "voz en off". En 2022 comisarió el Festival Impakt de Utrecht junto con Florian Wüst.
In the film Silent Movie (1976) a film director places a phone call to Marcel Marceau to ask him to star in a silent film. The world famous mime picks up the phone and shouts “No!”. Thirty-five years later the exact same stunt is repeated by Cesar, the chimpanzee protagonist in Rise of the Planet of the Apes (2011). Previously a speechless animal, he suddenly grabs the cattle prod out of the hands of his human prison guard and shouts “No!”.
In the video installation The Mime and the Ape (2023), a narrator returns again and again to these two scenes treating them as two origin stories. If one scene takes us back to the origins of sound film, the other scene takes us all the way back to the origins of human language. With the help of the two scenes, the narrator weaves a winding tale about the inability of language to articulate its own origin.
The Mime and the Ape is a commission by Audiorama in Stockholm, funded by The Swedish Art Council. The research was funded in part by the Austrian Science Fund (FWF) [AR 688].
Erik Bünger is an artist, writer and composer whose work presents a continuous investigation into concepts such as 'voice', 'body', 'image' and 'animal'. In lecture performances, videos, texts and musical compositions he explores how such concepts, by referring to something mute and unspeakable beyond the reach of language, become central voids around which our linguistic reality is built up. His work has been presented in venues such as Centre Pompidou in Paris, The Wellcome Collection in London, The Lincoln Center in New York, KW in Berlin, ACCA in Melbourne, The Curitiba Biennial in Brazil and the Art Encounters Biennial in Timisoara. He currently holds a four-year research fellowship at the University of Applied Arts in Vienna, where he leads a group of artists in an investigation of the concept of 'voice-over'. In 2022 he curated the Impakt Festival in Utrecht together with Florian Wüst.
En la pel·lícula Silent Movie (1976), un director de cinema truca per telèfon a Marcel Marceau per a demanar-li que protagonitzi una pel·lícula muda. El mundialment famós mim agafa el telèfon i crida "No!". Trenta-cinc anys després, Cèsar, el ximpanzé protagonista de l'Origen del planeta dels simis (2011), repeteix el mateix efecte. El que fins llavors era un animal mut, de sobte arrenca la picana de les mans del seu carceller humà i crida: "No!".
En la videoinstal·lació The Mime and the Ape (2023), un narrador torna una vegada i una altra a aquestes dues escenes tractant-les com dues narracions de l'origen. Si una escena ens remunta als orígens del cinema sonor, l'altra ens porta fins als orígens del llenguatge humà. Amb l'ajuda de les dues escenes, el narrador teixeix un relat sinuós sobre la incapacitat del llenguatge per a articular el seu propi origen.
The Mime and the Ape és un encàrrec d'Audiorama d'Estocolm finançat pel Consell Suec de les Arts. La recerca va ser finançada en part pel Fons Austríac per a la Ciència (FWF) [AR 688].
Erik Bünger és un artista, escriptor i compositor l'obra del qual presenta una recerca contínua de conceptes com "veu", "cos", "imatge" i "animal". En les seves conferències, vídeos, textos i composicions musicals explora com aquests conceptes, en referir-se a una cosa muda i indicible fora de l'abast del llenguatge, es converteixen en els buits centrals entorn dels quals es construeix la nostra realitat lingüística. La seva obra s'ha presentat en espais artístics com el Centre Pompidou de París, la Wellcome Collection de Londres, el Lincoln Center de Nova York, el KW de Berlín, el ACCA de Melbourne, la Biennal de Curitiba (el Brasil) i la Biennal Art Encounters de Timisoara. Actualment, gaudeix d'una beca de recerca de quatre anys en la Universitat d'Arts Aplicades de Viena, on dirigeix a un grup d'artistes en una recerca sobre el concepte de "veu en off". En 2022 va comissariar el Festival Impakt d'Utrecht juntament amb Florian Wüst.
Junto a esta pieza, se presenta también Gospels (2006).
En palabras del autor: «Tras una larga y ardua investigación, empezó a surgir una imagen. Revisando una gran cantidad de material de archivo, me topé con un número cada vez mayor de entrevistas en las que parecía no estar claro a quién se refería realmente la persona ante la cámara.Sin embargo, todos hablaban de Él. A veces las declaraciones sobre Él parecían reforzarse mutuamente y otras veces parecían contradecirse. Aun así, había algo en el tono de sus voces y en la forma en que levantaban las manos que me hacía percibir algún tipo de coherencia en su experiencia. A veces me parecía vislumbrar una silueta reflejada en sus ojos.»
Alongside this piece, Gospels (2006) is also presented.
According to the author: “After long and arduous research a picture started to emerge. Going through a vast amount of archive material I stumbled upon more and more interview clips where there seemed to be a lack of clarity as to whom the person on camera was actually referring to.
Yet they all spoke of Him. Sometimes the reports on Him seemed to reinforce each other and sometimes they seemed to contradict each other. Nevertheless there was something in the tone of their voices and in the way they raised their hands that made me sense some sort of coherence in their experience. Sometimes I felt I caught the glimpse of a silhouette reflected in their eyes.”
Juntament amb aquesta peça, es presenta també Gospels (2006).
En paraules de l'autor: «Després d'una llarga i àrdua recerca, va començar a sorgir una imatge. Revisant una gran quantitat de material d'arxiu, em vaig topar amb un nombre cada vegada major d'entrevistes en les quals semblava no ser clar a qui es referia realment la persona davant la càmera.
No obstant això, tots parlaven d'Ell. A vegades les declaracions sobre Ell semblaven reforçar-se mútuament i altres vegades semblaven contradir-se. Així i tot, hi havia alguna cosa en el to de les seves veus i en la forma en què aixecaven les mans que em feia percebre algun tipus de coherència en la seva experiència. A vegades em semblava albirar una silueta reflectida en els seus ulls.»