David Martínez Suárez Es como un animal enorme dormido profundamente.
En colaboración con la galería ATM y con nuestro agradecimiento a Cristina Ramos.
Con cada respiración mueve los muros y las paredes, y nos alimentamos como en un picnic con velas. Es la primera vez que entramos dentro de todo lo que hay allí, muy lejos, y lo tratamos como se trataría cualquier cosa venenosa, viciosa y sin sentido. La luz brilla dorada, como una avispa que flota sobre una superficie roja y termina quemada en cenizas grises. Hay una figura que nos llama con una emoción muda, en la que su rostro, al distenderse, adquiere un parecido con otros muchos rostros y muy distintos.
With every breath it moves walls and walls and we eat as if at a candlelit picnic. It is the first time we go into all that is there, far away, and treat it as one would treat anything poisonous, vicious and meaningless. The light glows golden, like a wasp hovering over a red surface and finally burnt to a grey ash. There is a figure that calls to us with a silent emotion, whose face, as it expands, takes on a resemblance to many other and very different faces.
Amb cada respiració mou els murs i les parets, i ens alimentem com en un pícnic amb veles. És la primera vegada que entrem dins de tot el que hi ha allí, molt lluny, i ho tractem com es tractaria qualsevol cosa verinosa, viciosa i sense sentit. La llum brilla daurada, com una vespa que sura sobre una superfície vermella i acaba cremada en cendres grises. Hi ha una figura que ens crida amb una emoció muda, en la qual el seu rostre, en distendre's, adquireix una semblança amb molts altres rostres i molt distints.
Con cada respiración mueve los muros y las paredes, y nos alimentamos como en un picnic con velas. Es la primera vez que entramos dentro de todo lo que hay allí, muy lejos, y lo tratamos como se trataría cualquier cosa venenosa, viciosa y sin sentido. La luz brilla dorada, como una avispa que flota sobre una superficie roja y termina quemada en cenizas grises. Hay una figura que nos llama con una emoción muda, en la que su rostro, al distenderse, adquiere un parecido con otros muchos rostros y muy distintos.
With every breath it moves walls and walls and we eat as if at a candlelit picnic. It is the first time we go into all that is there, far away, and treat it as one would treat anything poisonous, vicious and meaningless. The light glows golden, like a wasp hovering over a red surface and finally burnt to a grey ash. There is a figure that calls to us with a silent emotion, whose face, as it expands, takes on a resemblance to many other and very different faces.
Amb cada respiració mou els murs i les parets, i ens alimentem com en un pícnic amb veles. És la primera vegada que entrem dins de tot el que hi ha allí, molt lluny, i ho tractem com es tractaria qualsevol cosa verinosa, viciosa i sense sentit. La llum brilla daurada, com una vespa que sura sobre una superfície vermella i acaba cremada en cendres grises. Hi ha una figura que ens crida amb una emoció muda, en la qual el seu rostre, en distendre's, adquireix una semblança amb molts altres rostres i molt distints.